Quina és la posició del seu grup parlamentari té davant la crisi econòmica i quines mesures concretes proposen?
A Catalunya i a l'Estat espanyol hi ha algun factor específic, com la bombolla immobiliària, que la fa especialment greu la crisi econòmica. Proposem que des del punt de vista de la construcció millorin les ajudes a les polítiques d\'accés a l'habitatge que de retruc anirien bé a tot el sector de la construcció. Des de la Generalitat es poden fer coses atenent a les seves competències: la conselleria de treball ha de ser molt competent a l'hora d'analitzar els expedients de regulació d'ocupació. Tenim la sensació que hi pot haver empreses, i el cas de Nissan ens sembla evident, que aprofitin la crisi econòmica per intentar colar expedients de regulació que no es deriven de la crisi. Sabem que hi ha empreses que estan patint moltes dificultats i que hi haurà expedients, perquè la crisi ho comportarà, però s'haurà de ser molt curós. També s'haurà de millorar el servei català d'ocupació. Ha de ser un instrument molt útil per la gent que busca feina. Per això s'està reformant. I per últim, no creiem positiu que en èpoques dolentes es rebaixin impostos als sectors més poderosos de la societat, un cas evident és la tramitació per eliminar l'impost de patrimoni.
Canviem de tema, o potser no perquè d'alguna manera estan molt relacionats: vostè comparteix la tesi que si el Tribunal Constitucional rebaixa el nou Estatut, tal i com s'ha apuntat aquests dies, pot augmentar la desafecció d'una part de catalans respecte Espanya?
Cal ser molt curós: de moment només tenim especulacions. El Tribunal Constitucional ho té molt difícil per determinar la inconstitucionalitat de l'Estatut. L'actual T.C. està totalment deslegitimat per decidir sobre el nou Estatut. El que seria lògic és que fos el nou T.C. qui dictamines. Aquí hi ha la pugna del PP que intenta com sigui que la sentència surti ara cosa increïble perquè ja s'ha començat el procés de renovació del propi T.C. El tribunal pot fer tres coses: avalar l'Estatut, anular alguns articles que seria gravíssim, o realitzar una sentencia interpretativa que d'alguna manera intentés limitar els continguts de l'Estatut sense anular els articles. Si passes qualsevol de les dues darreres, s'imposa una actitud ferma i decidida del Govern i del Parlament. Aquest últim hauria d'exigir que es compleixi allò que va aprovar el poble de Catalunya. Però és evident que si el TC dictamina que el nostre Estatut no cap a la Constitució hi hagi moltíssima gent que sentin que ens estan dient que "vosaltres no hi cabeu en aquesta constitució". Crec que s'hauria de ser conscient del que significaria una sentència contraria a l'Estatut, podria haver-hi un conflicte de legitimitats.
Pel que fa el tema el finançament, vostès reben sovint una crítica: si són d'esquerres com poden demanar un finançament que molts sectors veuen com insolidaris per la gent més desafavorida de la resta de l'Estat?
Nosaltres ho tenim molt clar: l'objectiu de la nostra força política és el concert econòmic solidari, que de moment encara s'hi està molt lluny i ni tant sols és el que es demana ara. Amb l'opció que s'ha aprovat ara amb l'Estatut, la solidaritat continua claríssimament. El problema ha estat que la solidaritat de ha tingut Catalunya, a més de no ser reconeguda, ha estat per sobre del que li tocava. Aquí jo no he sentit, en general, discursos que diguessin volem deixar de ser solidaris. El que volem és acotar la solidaritat a allò que ens toca aportar. Si la teva solidaritat és excessiva a qui perjudica és als sectors socials més desafavorits de Catalunya.
Com és que un cop publicades les balances fiscals, a una gran part de l'Estat continua havent-hi la percepció que Catalunya és insolidària?
Crec que per una banda la responsabilitat fonamental és de sectors interessats de l'Estat espanyol en amagar l'aportació de Catalunya. Un cop que es veu que les xifres són les que són diuen ja els hi toca aportar, perquè són els més rics, uns privilegiats... A vegades algunes actituds d'aquí no ajuden, però aquest no és la responsabilitat clau. El punt clau és que hi ha interessos molt poderosos a l'Estat central que intenten amagar les xifres o quan apareixen les justifiquen de manera barroera.
El senyor Puigcercós va declarar que si els pressupostos no eren prou socials, ells potser votarien en contra. Vostès farien el mateix?
Penso que sincerament és una posició una mica absurda. Tirar-te pedres contra tu mateix. Nosaltres estem al govern. No és que els PSC ens facin els pressupostos i Iniciativa digui si o no. Els pressupostos els fa tot el Govern conjuntament. El que és evident és que aquests números, malgrat les dificultats econòmiques, han de tenir una prioritat que és la política social en temps de crisi. Aquesta obsessió de l'ortodòxia econòmica que els pressupostos no poden generar dèficit és certa de manera habitual, però a vegades, com el proper any, és més important atendre les necessitats socials que una correcció estricta en el pressupost.
Respecta al tema de la llengua que en pensa vostè dels que diuen que el castellà està perseguit a Catalunya o que els nens no poden aprendre en castellà?
Nosaltres pensem que és una absoluta demagògia pensar que hi hagi una persecució del castellà a Catalunya. Només cal sortir al carrer per veure que en tot cas la llengua que està més perjudicada a nivell de presència pública és el català i per tant la manifestació convocada per ciutadans amb la col•laboració del PP és una manera equivocada d'entendre el que és avui Catalunya que té una llengua pròpia, el català, una oficial, que és el castellà, i no hi ha cap mena de discriminació lingüística. Nosaltres estem radicalment en contra de la doble xarxa a l'escola. Seria un error pel futur del país separar nens en funció de la llengua que trencaria la cohesió social.
Catalunya és la seva nació?
Indiscutiblement.
I Espanya què és per vostè?
Avui per avui és un Estat on està inclòs Catalunya que jo voldria que es pogués transformar en un Estat que anés més enllà d'una idea federal. Voldria que l'Estat espanyol reconegués la seva plurinacionalitat, pluriculturalitat i el seu pluralisme lingüístic.

Vols tenir titulars a la teva web?

Ja tenim guanyadora de la tarjeta regal IKEA 100€. Fes-te admirador/a per participar i opinar

ENTREVISTA | Compartir a Facebook | Parla a Twitter | Envia a Latafanera