Proposta inútil

CITES

No hi ha cites.

ENTREVISTA "EL PITJOR DE LA POLÍTICA ESPANYOLA ÉS LA CONCEPCIÓ UNITÀRIA DE L'ESTAT"

REQUEJO: "EL DISSENY TERRITORIAL DE LA CONSTITUCIÓ HA FRACASAT"

Al cafè de la llibreria Laie de Barcelona, un dels seus llocs predilectes, es realitzà la conversa amb el professor Ferran Requejo. Llicenciat en història i filosofia, es va doctorar en ciència política. Especialista en temes com federalisme i democràcia o distribució del poder en realitats plurinacionals, la seva visió permet tenir una opinió més clara sobre la situació política actual de Catalunya i l'Estat Espanyol. Tot amb un aire molt científic, molt acadèmic, com si els estudis d'enginyer nuclear que va finalitzar ara fa vint anys encara fossin presents en el seu mètode d'analitzar la realitat.

1) Com es poden entendre els últims esdeveniments polítics pel que fa al tema de la relació entre Catalunya i Espanya?
Crec que a Espanya existeix una realitat plurinacional. Un conjunt de col. Lectivitats diferenciades que conviuen en un mateix marc jurídic que és l'Estat. Aquest és un fet empíric, una descripció dels fets. Una altra cosa és que aquest encaix s'hagi fet realment bé i aquesta situació d'indeterminació provoca la situació actual.
2) Què vol dir exactament?
Cada vegada sóc més escèptic pel que fa a trobar solucions auténticament federals. S'ha trencat un cert esperit de la transició (què es va fer en condicions desfavorables i és va fonamentar en l'ambigüitat per la situació política del moment, per exemple en la redacció del Títol VIII de la C.E.). Però el que ha succeït és que l'ambigüitat juga a favor del més fort, en aquest cas el poder central. Així el Tribunal Constitucional (T.C.) només el nomena el poder central.

3) I amB això què vol dir?
Què per exemple, en el cas Ibarretxe s'ha mostrat clarament una concepció unitariste de l'Estat. És un problema de la democràcia i de respectar els diferents graus de legitimitats que configuren Espanya. El T.C. ha negat l'existència d'altres subjectivitats que no siguin la de l'Estat central. Ha tingut una visió molt tradicional de l'Estat Unitari.
4) Aquesta concepció es pot canviar?
És difícil perquè ve d'una tradició històrica molt arrelada. Molt més lluny que del franquisme. L'element més nefast de la cultura política espanyola és que ve de l'unitarisme i aquest marca les institucions, la cultura política i és molt difícil de modificar. I Dificulta la solució del problema de fons.
5) Està a favor de realitzar una consulta als ciutadans de Catalunya?
Els referèndums aclareixen moltes coses. És un dèficit democràtic que no es puguin fer. En el cas del Quebec i Canada ni els més partidaris de les postures pro canadenques neguen aquest dret. És la tendència cap on s'ha d'anar. Això ho mostra el mateix cas canadenc i el que pot passar a Bèlgica o Escòcia.
6) Modificaria la C.E.?
En abstracte sí, però en la situació política actual no. La gran amenaça seria que la reforma ens pogués fer anar enrera respecte als graus de descentralització dels que ara gaudim. Si es fa, s'haurien de concretar molt bé en quines condicions i amb quins límits.
7) Creu que realment la societat catalana està cansada com indicant diferents estudis realitzats últimament?
Crec que sí, està cansada. A l'expectativa i esperant lideratges polítics. Hi ha la demanda d'un projecte polític compartit entre les forces polítiques catalanes i aquest no és dona pel clima específic de la política catalana. Un target de vots que tot busquen i que és limitat, però no es descartable que aquest projecte comú sorgeixi.
8) Com pot afectar els canvis demogràfics, en concret, la immigració, dins el mapa socio-polític català?
Empíricament quan hi ha moviments migratoris, els immigrants tenen una actitud positiva cap l'Estat fort. S'han de guanyar la vida i això ja és prou dur. És bàsic en aquesta qüestió fer un informe molt detallat amb la col•laboració de tots els actors per veure com s'ha de tractar aquest tema: s'ha de fer micropolítica, atomitzar per orígens, sectors... S'haurien de crear comissions independents, com l'informe Bouchard-Taylor a Canadà
9) Un pronòstic a curt termini?
No ho se, juguen moltes variables. Crec, això sí, que si fracassa la política de consens (per exemple, en el tema de finançament) es provoca una radicalitzacio i això vol dir que s'està pel conflicte, però crec que hi ha interès per part de totes les institucions que això no passi. Jo sóc partidari de si no s'arriba a un acord amb el tema econòmic, s'hauria d'endurir la postura (insubmissió fiscal, desobediència civil) encara que només fos per obligar a l'Estat central a modificar algunes de les seves posicions.