NOTÍCIES OPINIÓ

• OPINIÓProposta inútil

  Els partits polítics que tenen com a objectiu proclamar la independència de Catalunya en un període més aviat curt en el seu programa electoral estant sorgint com a bolets. A més de la tradicional de ERC, s'han sumat forces com Reagrupament.Cat de Joan Carretero i Democràcia Catalana de l'ex president del Barça, Joan Laporta. Hi ha espai polític per a tots? Hi ha dubtes més que raonables.

  Llegir més

• OPINIÓUnitat, quina unitat?

  Moltes de les persones que van anar a la manifestació del 10 de juliol ho van fer pensant que els polítics catalans entendrien el missatge i serien capaços de marcar el mínim institucional que la dignitat del país i en concret dels seus ciutadans, aquells que van votar afirmativament un text legal que no serà el que al final se'ls hi apliqui, es mereixen. Doncs bé, han transcorregut uns pocs dies per copsar que res més allunyat de la realitat.

  Llegir més

• OPINIÓEl poble de Catalunya demostra la seva força

  El poeta Joan Maragall ja ho va escriure fa molts anys arrel dels esdeveniments de la Solidaritat Catalana, el primer gran moviment aglutinador del catalanisme polític a principis del segle XX: "És un alçament" va escriure el poeta, davant d'una de les poques expresions d'unitat política i de protesta de la societat catalana ha estat capaç de realitzar. Evidentment, les circumstàncies són ara ben diferents, però hi ha una cosa que es manté: quan més complicades semblen les coses, quan més ofès es sent el país i les institucions que el representen, quan tot i tothom sembla desencisat, alehores, com de sobte, apareix una força enorme que fa que catalans de les més diverses tendències s'uneixin per demostrar que si algú té interès en que Catalunya desapareixi com a nació tindrà molta feina. Passa poques vegades, molt poques vegades (l'esmentada Solidaritat Catalana o a la manifestació de l'onze setembre del 77), però esdevé quan una part important de la ciutadania de Catalunya pensa que se li ha vulnerat la dignitat i els seus drets més fonamentals o quan creu que és necessari sortir al carrer per la importància dels fets. I aleshores, els catalans, habitualment més pròxims al "seny" que a la "rauxa", reivindiquen amb claredat que volen ser, que volen existir.

  Llegir més