El referèndum que havia de resoldre el futur de la Diagonal de Barcelona ha estat un desastre. Des del punt de vista institucional, l'Ajuntament de la capital catalana ha fet un ridícul espantós que ha deixat en molt mal lloc al consistori.
Des del punt de vista econòmic, si hem de fer cas al que han sortit als diferents mitjans de comunicació, tot el muntatge ha costat uns tres milions d'euros. Una quantitat que el ciutadà barceloní veu absolutament desproporcionada en els temps de crisi que corren i que segurament fan molta més falta a altres llocs de la ciutat que requereixen inversions més essencials. Des del punt de vista polític la responsabilitat de l'alcalde és total i absoluta. Va votar aproximadament només un 12% dels ciutadans que tenien dret a fer-ho. I d'aquests un 80% van votar per l'opció C que indicava que no els hi agradava cap de les opcions anteriors. Hi ha poc més afegir. El tema no pot finalitzar amb unes dimissions de segon grau com el que hi ha hagut. El tema és massa seriós i convé pensar si s'està al final d'una època.
