El desgavell d'ERC es fa més evident cada dia que passa. Dins la mateixa formacióindependentista es comença a veure una certa intranquil.litat quan es comença a parlar del futur. Els mals resultats electorals han fet a una formació política que ha de replantejar-se de manera ben clara el futur. Especialment greu és la sensació de manca de lideratge que els seus dirigents més significats han estat capaços de demostrar. Si és pregunta a molts ciutadans a hores d'ara, no tenen gens clar qui marca la línia política del partit: si Puigcercós, si Carod, Benach, Ridao, Portabella o ves a saber qui. ERC ha estat sempre un partit de tradició assembleària i amb una certa tendència a devorar els seus propis líders. El problema actual és que no se sap ni quin líder s'ha de devorar. La sensació és que hi ha una mena de "guerra interna" que la formació la pot acabar pagant molt cara.
D'una banda hi ha la sensació que l'actual president, Joan Puigcercós, no ha assumit prou la responsabilitat de la desfeta (sí, sí, desfeta) electoral i no té intenció de marxar-se ja que creu que no és l'únic responsable. Per la seva banda, Josep Lluís Carod-Rovira vol presentar-se com un element regenerador del partit i intenta aparèixer com un protagonista que no té res a veure amb el cop que els hi ha donat els electors. A més encara no està gens clar si és partidari que Puigcercós segueixi o no després de les municipals de mag. Mentre Joan Ridao afirma que Carod també té a veure amb els resultats i que no pot amagar el cap sota l'ala i per acabar-ho Ernest Benach, encara president del Parlament en funcions, s'en va sense que els motius l'impulsen a fer-ho quedin del tot clars. Tot plegat, un desgavell que porta a ERC a uns nivells de popularitat i acceptació política de fa 20 anys. O les coses canvien molt o sembla que per davant es presenta una llarga travessia pel desert per la formació independentista. És el moment plantejar-se el futur. De manera clara i sense embuts. Un altre cosa no servirà de res.
