Què pot passar d'aquí fins les eleccions autonòmiques catalanes de la tardor? Pel que sembla, i això és el més greu, res de res. Sembla com si tots els partits s'haguessin situat en una estratègia de deixar passar el temps sense gaire esma i ja tots estiguessin fent els seus càlculs en clau electoral. Aquesta situació és especialment greu en el cas del govern on el membres del tripartit comencen a distanciar-se en temes centrals (política econòmica davant la crisi, les consultes independentistes o el tema del burca, per citar alguns que han sorgit als mitjans darrerament) per remarcar les seves diferències davant del seu propi electorat i obtenir uns resultats mínimament dignes que els òrgans dirigents dels respectius puguin presentar als seus seguidors, no vagi a ser que desastre electoral sigui tant gran que obligui necessàriament a un canvi entre els que manen en el partits que configuren el tripartit.
Alguna ho tenen més complicat que altres. Les enquestes indiquen que IC-V és mantindrà, si fa o no fa, amb el mateix número d'escons. El cert és que els ecosocialistes sempre treuen els mateixos resultats, mai qui els mani, circumstància que fa pensar que el seu problema no és de responsables de la formació, que també, sinó que és d'un target electoral limitat. Tenen el públic que tenen i no n'hi ha per més. El tema del PSC i d'ERC és diferent. Tot indica que els socialisme català tindrà una forta davallada. Si és així, s'hauran d'assumir importants responsabilitats polítiques i els canvis vindran pràcticament forçats per la situació. Caldrà estar molt atent a qui serà el nou responsable del PSC després de les eleccions autonòmiques. Pràcticament el mateix es pot dir d'ERC. Les enquestes també la deixen en molt mala situació. Què farà Puigcercós si això es confirma? Seguirà o obrirà un procés de renovació del partit? Les rspostes a aquestes preguntes és molt probable que ni ara les tinguin els mateixos protagonistes, però el que és segur és que, políticament parlant, es preparà una tardor calenta.
