Les declaracions de l'ex president de la Generalitat, Jordi Pujol, al programa Àgora de TV3 són un error important en la seva trajectòria política. Sobre el tema de la corrupció i les donacions irregulars als partit polítics, Pujol va declarar que és un tema de que pot fer ferum i que la seva solució fàcil seria dir que "aquest va donar tant i aquest va donat tant" i que quasi millor no tocar-ho.
Les paraules són profundament desafortunades en un moment on la societat catalana està especialment sensibilitzada amb els tema de la corrupció. El que no és pot fer és llençar el missatge a la ciutadania que com tots estan implicats és preferible no parlar del tema, no vagi ser que més d'un surti escaldat. Doncs, no, l'ex president Jordi Pujol s'equivoca. Si algú més ha de sortir cremat mala sort. És més, si el Jordi Pujol té constància i coneix alguna irregularitat té l'obligació de fer-ho públic. L'argument que "el tema farà ferum" és una presa de pel al ciutadà. Més ferum fa saber que hi ha corrupció i que ningú faci res per evitar-ho. De cap manera. Caigui qui caigui i peti que peti, les investigacions han d'anar fins el final. Després del cas Millet, que tant malament ha deixat a la classe política catalana, només faltaven aquestes detencions de personatges tant significats en la vida social, política i econòmica en la Catalunya dels darrers anys. Els mots de Jordi Pujol agreugen encara més la sensació de descrèdit que pateixen els polítics catalans en aquest moment. Al contrari del que pensa l'ex president de la Generalitat, el millor és obrir la tassa del servei encara que la pudor sigui enorme i surti la llum tota la corrupció. Els delinqüents no han de tenir lloc dins la política catalana i encara que molt s'esquitxin la neteja no s'ha d'aturar. Que ningú no s'equivoqui, la lluita contra la corrupció és la única via que tenen els polítics catalans per recuperar una imatge que a hores d'ara està pel terra.
