El debat s'ha mort. Si entenem debat com un espai mediàtic per reflexionar sobre aspectes cabdals de la nostra societat, s'ha de dir de manera ben clara que ha deixat de tenir importància en els nostres mitjans de comunicació. Les causes serien moltes i múltiples i en cap cas un tema tant complexa pot reduir-se a un sol element causal. Però també és evident que hi ha una sèrie d'aspectes que són transcendentals per entendre aquesta situació.
En primer lloc, observar la nova funció dels mitjans de comunicació, que sens dubte ja no és informar. Només cal donar un cop d'ull a les programacions de les televisions per veure que la tasca primordial els mitjans ja no és la de proporcionar als ciutadans els estris necessaris per formar-se el seu propi criteri. La nova feina bàsica dels "media" és la d'ocupar un espai d'oci. Més enllà que aquest oci sigui o no groller, que en la majoria dels casos ho és, el fet és que els "prime time" televisius estan ocupats per espais que tenen com objectiu bàsic ocupar l'espai d'entreteniment dels ciutadans. En principi, això no estaria malament si es realitzés d'una manera coherent i no atorgant un paper residual a programes que impliquin un procés de reflexió o de debat. L'exemple d'Àgora al Canal33 o 59 segundos a TVE és un clar exemple d'aquesta situació. En un canal públic, l'audiència no pot ser l'únic criteri de planificar una graella. Potser posant programes d'aquesta mena al canal principal, cas de TV3, o a hores més correctes, cas de TVE, les audiències d'aquests programes pujarien. I si no és així, directament, que deixin d'existir les cadenes públiques, ja que no compleixen la seva funció. Un segon aspecte que caldria destacar és la baixa qualitat del debat, especialment la manca de noves idees. Es troben a faltar veus noves en el panorama intel•lectual català. És cert que aquest no és un tret únic de la cultura catalana, però aquest és el nostre àmbit i és aquí on s'ha de dir. Seria el moment de preguntar-nos quins referents culturals i polítics nous ha produït Catalunya durant els darrers 20 anys. Quina obra o obres de pensament ha deixat petjada a la cultura i política catalana. Aquesta absència de noves aportacions rebaixa el debat i, de no estar atents, el podria fins i tot matar. Pel bé de tots, esperem que no passi, però certament no hi ha motius per ser gaire optimistes.
