OPINIÓ Al final, el destí de Catalunya l\'han de decidir els catalans. 2012-03-19

La Constitució, els ciutadans i i Catalunya

Determinats mitjans de comunicació s\'han fet ressò del bicentenari de la constitució de Cadis de 1812, coneguda popularment com La Pepa. Més enllà de l\'ànalisi jurídic i polític que es pot fer del text legal i de les circumstàncies històriques que van configurar la seva confecció, convé palesar que els seus articles demostren ben clarament que les constitucions no són textos sagrats immutables que hagin de mantenir-se intactes al llarg dels segles. Al contrari, els textos legals, amb els procediments estipulats i amb la voluntat política necessària, han d\'ajustar-se a la realitat social que han de regular.

Aquesta circumstància es podria aplicar perfectament a la constitució vigent a l\'Estat espanyol des de 1978. Si bé va ser un text que útil per realitzar el passi de la dictadura a la democràcia, resulta prou evident que molts dels seus articles i el que és mes greu la seva interpretació restrictiva i centralista que s\'està realitzant darrerament, està provocant que una gran part de la ciutadania de Catalunya la vegi com un text aliè i insuficient pel país.
No és estrany que, després de la sentència del Tribunal Constitucional que retallava l\'Estatut, un important número de municipis catalans hagin constituït una plataforma en la que s\'afirma clarament que se senten \"moralment exclosos de la Constitució\". I aquest és un problema seriós per la Constitució, perquè si una part molt important dels ciutadans de Catalunya no se senten representats per ella, es que el text legal té un greu problema. Un pot interpretar el contrari i dir que són els catalans els que tenen aquest problema. Doncs no. Cal recordar que és la Constitució qui serveix als ciutadans i no a la inversa. I els, ciutadans tenen tot el dret, per mitjans polítics, a manifestar la seva voluntat de canvi.
A Catalunya ja hi ha molta gent que pensa que existeixen determinats aspectes de la Constitució que haurien de ser objecte de seriosa revisió. El Títol VIII que regula l\'organització territorial de l\'Estat (que ha palesat la seva manifesta incapacitat per regular correctament les relacions Espanya - Catalunya) i la denominada constitució econòmica, que no estableix uns límits legals a la solidaritat entre les diverses comunitats autònomes i que serveix per justificar un sistema de finançament injust per Catalunya, són els dos punts bàsics que s\'haurien de reformar de manera urgent, si la Constitució vol recuperar part del crèdit perdut que ara té entre molt catalans.
És evident que no hi ha cap voluntat política d\'afrontar aquesta reforma per part dels partits polítics que poden governar a l\'Estat. Doncs aleshores que no es sobtin, si cada cop amb mes força, com demostren totes les enquestes, la ciutadania demani una consulta a Catalunya on pugui expressar, lliure i democràticament, quina relació política vol mantenir amb la resta de l\'Estat i quina es la seva posició sobre el sistema de finançament actual. Perquè al final, que ningú ho oblidi, i amb tot el respecte a les a les lleis, el destí de Catalunya l\'han de decidir seus ciutadans als que se\'ls hi ha d\'atorgar els estris perquè ho pugin fer.
Són les lleis les que serveixen per ajustar-se a les voluntats dels ciutadans i no els ciutadans adaptar-se al textos legals que potser no els hi agraden. No tinguem por de preguntar al ciutadà, ja fa molts anys que és major d\'edat.

Vols tenir titulars a la teva web?

Ja tenim guanyadora de la tarjeta regal IKEA 100€. Fes-te admirador/a per participar i opinar



OPINI | Compartir a Facebook | Parla a Twitter | Envia a Latafanera



Disqus