És un tema que surt de manera reiterativa, fet que per ell mateix ja hauria de palesar l'anormalitat de la situació, quin és el nivell de coneixement que s'ha de tenir de la llengua catalana a Catalunya. En altres situacions aquesta qüestió no es donaria. Per exemple, a ningú se li acudiria preguntar quin és el nivell d'anglès que ha de tenir d'un estranger a Anglaterra o el nivell que s'ha de mostrar de francès a França.
Aquests temes s'han de prendre amb tota la naturalitat del món. I la resposta a la qüestió sembla prou clara i no da provocar pas cap mena d'escarafall: l'administració catalana té dret a exigir a les persones que vinguin de fora un nivell mínim de coneixement de la llengua del país en el que viuen. Si més no, s'ha d'exigir que tinguin el nivell que els permeti relacionar-se amb la societat que els acull. Aquest concepte inclou, sens dubte, la comprensió oral del català de la que és una de les llengües oficials del Catalunya. Com s'assegura aquest nivell són figues d'un altra paner. Es poden donar períodes raonables de temps per assegurar el coneixement d'aspectes lingüístics bàsics, passa en altres països d'Europa com Suècia. També es poden també facilitar cursos de llengua catalana gratuïts per aquelles persones que són contractades per l'administració...De solucions, si existeix bona voluntat, n'hi ha moltes. El que s'ha de comprendre és que el fet que la gent que vingui a Catalunya entengui el català, més enllà de la llengua que empra a la seva vida privada, només faltaria, és tant natural com el fet que quan es va a França s'exigeixi conèixer el francès per determinades tasques o a Espanya s'exigeixi el coneixement del castellà per treballar a la funció pública. El ciutadà de Catalunya paga els seus impostos com tothom i té el dret a exigir ser atès amb la seva llengua davant la seva administració, com a mínim a no haver de canviar de llengua quan s'adreça a un organisme i ser comprés en els seves demandes i peticions. Com deiem més amunt, sense escarafalls, sense imposicions, però amb naturalitat i fermesa. Tan senzill com això.
