Des d'una perspectiva jurídica el T.C. pot fer tres coses: la primera és anular l'Estatut en la seva totalitat, declarar-ho inconstitucional. Cosa improbable perquè la redacció de l'Estatut va seguir escrupolosament els paràmetres marcats per la pròpia Constitució espanyola i res sembla que el faci inconstitucional en bloc. Segona opció: declarar nuls alguns dels articles que conté el text. En concret aquells que fan referència al fet que Catalunya és una nació, la relació bilateral amb l'Estat o la obligatorietat de saber el català a Catalunya. Tercera opció: no anular cap article, però donar uns criteris interpretatius de caràcter restrictiu que a la pràctica fessin inoperant una bona part de l'articulat del text. Sincerament, cap de les dues darreres opcions semblen positives: si juga aquest paper, el T.C. es converteix definitivament en una mena de legislador negatiu que decideix definitivament sobre un marc de relació que els ciutadans de Catalunya han legitimat amb el seu vot. Essent així les coses, més valdria que als catalans se'ls hi hagués dit: "penseu que el que voteu ara, potser no valdrà, que hi haurà dotze senyors que al final, tindran l'última paraula".
El T.C. té les seves funcions establertes a la constitució, ara bé, aquestes també estan subjectes a limitacions: la voluntat del poble català votada en referèndum i el pacte entre Catalunya i Espanya (cal recordar que és tracta d'un text també aprovat per les Corts espanyoles) que suposa una llei orgànica com l'Estatut no pot dependre només dels criteris de dotze persones. Si aquest és el final de la historia, la propera vegada que el tràmit es faci al revés: que ens diguin quin text és el definitiu i després els ciutadans ja votaren sí, o no. Però votar, perquè després canviïn aspectes fonamentals és una presa de pèl i un frau polític.
Dues consideracions molt breus: d'una banda, és evident que si la sentencia és en la línia modificadora que s'ha apuntat molt ciutadans de Catalunya, fins i tot aquells més moderats, poden veure's molt allunyats de l'Estat espanyol i convertir-se en realitat el que alguns han apuntat com procés de desafecció envers Espanya. O sigui que molta cura. D'altra banda i per acabar: no seria més coherent que la sentència sobre l'Estatut es dictés després de la constitució del nou T.C. Perquè l'actual, amb els espectacles que ha donat, no sembla legitimat per sentenciar sobre gaire coses.

Vols tenir titulars a la teva web?

Ja tenim guanyadora de la tarjeta regal IKEA 100€. Fes-te admirador/a per participar i opinar

OPINIÓ | Compartir a Facebook | Parla a Twitter | Envia a Latafanera