D'un temps ençà, s'ha obert el debat sobre la representació exterior del govern de Catalunya: uns pensen que és una representació inútil i que en temps de crisi resulta una despesa inadmissible. Altres, en canvi, la veuen com un dret de l'executiu català que gaudeix de tota la legitimitat del món per cercar allò que cregui convenient en representació exterior. Que el Govern català tingui representació exterior no només és un dret legítim, sinó necessari per potenciar Catalunya més enllà de les seves fronteres com qualsevol país normal. Ara bé, és evident que hi ha aspectes que no s'han fet amb la suficient claredat, o com a mínim, amb elegància mínima per evitar un desafortunat.
Els escàndols, potser en alguns casos engrandits, però amb una vessant real, de situar al germà d'un vicepresident de la Generalitat al Casal català que el govern té a París, o algunes subvencions, un pel exagerades, han disparat totes les llums d'alarma entre el ciutadà. Un ciutadà, que estant d'acord amb la representació exterior de Catalunya, veu que hi ha un cert descontrol i desgavell econòmic en la seva organització i percep nepotisme en alguns nomenaments. Resulta evident que ha existit una certa premsa que ha estat burxant només amb la intenció de fer veure totes les "maldats" del govern català que es gasta diners públics com si res i que calla quan hi ha despeses esgarrifoses i inexplicables realitzades per altres comunitats autònomes, com València i o Madrid. Politicacat no és d'aquests. Però, precisament perquè la Generalitat no ha d'amagar-se de res, convé ser absolutament meticulós des de l'aspecte econòmic a l'hora de realitzar accions d'aquesta mena. Representació exterior, si. Crear llocs feina inútils, pagant l'erari públic per persones que no se'ls hi reconeix altre mèrit que ser homes de partit, no.
