Les mesures econòmiques del govern de l'Estat poden ser observades des de moltes perspectives. Però s'ha de dir una cosa des del principi: han vingut massa tard i, segons molts especialistes, s'han quedat massa curtes. El ja conegut com "tijeretazo" feia molt de temps que estava essent reclamat per les autoritats econòmiques europees i mundials que li havien esmentat al govern Zapatero molt sovint que s'havia de retallar la despesa pública.
Ara bé cal indicar alguns aspectes sobre les decisions del govern. La primera és que l'actuació de Zapatero arriba amb retràs. La manca de rumb de la política econòmica de l'executiu estatal ha estat evident i la tàctica d'ajornar les mesures necessàries ha empitjorat encara més la situació econòmica. Aquestes mesures, malgrat ser impopulars, feia com a mínim un any que s'havien d'haver dut a terme. S'havien de realitzar encara actuacions més contundents. De manera concreta, afrontar, sense por i d'una vegada per totes, la imprescindible reforma laboral que permeti la creació de llocs de treball i facilitar la contractació empresarial. De moment sembla un tema que el govern estatal no es decideix afrontar. Mentre no s'adopti aquesta qüestió, es tardarà molt a sortir de la crisis. Discutibles són especialment les mesures sobre els pensionistes. Segurament s'havien de fer efectives, però també crida l'atenció que no hi hagi cap mesura de reajustament administratiu que permeti reduir despeses a l'Estat. Per exemple, la disminució del número de ministeris, una reorganització administrativa més efectiva o un millor control de com s'en van els diners, com passaria en qualsevol família. Llàstima que amb els diners públics tothom s'hi atreveixi i que no els vetlli com si fossin seus. Si així fos, les coses anirien molt millor.
