El president de la Generalitat, José Montilla, va afirmar davant del Senat que el Tribunal Constitucional s'havia de renovar de manera urgent. Que la situació que s'havia creat per la ineficàcia mostrada pels magistrats i la seva incapacitat manifesta no comportava cap altre sortida que el canvi d'urgents dels membres del tribunal. Montilla va indicar que "no es tractava de canviar les regles del joc, sinó de complir-les".
Doncs el més probable és que el les paraules del president de la Generalitat caiguin en el buit més gran i que ningú en faci ni cas. Més enllà del folklore que pot representar que els presidents de les comunitats autònomes es reuneixin a la càmera alta una vegada a l'any i que cadascú es pugui expressar en la seva llengua (català, basc o gallec), la trobada de presidents és absolutament inútil. Cal recordar que les comunitats autònomes no tenen cap mena de poder a l'hora d'escollir els membres del T.C. que són tots anomenats pel poder central: 2 el govern, 2 el Consell General del Poder Judicial, 4 el Congrés i 4 el Senat. Mentre no es reformi aquesta estructura i les comunitats autònomes no tinguin força jurídica per estar representades al màxim intèrpret de la constitució, qualsevol cos esdevindrà inútil, perquè la concepció de la majoria de membres que el formen i, el que és més important, d'aquells que tenen força per proposar-los és la que és. I per aquests darrers això de la plurinacionalitat de l'Estat no els hi acaba de fer massa el pes.
