Baixar impostos. Reformar el mercat laboral, abaratint l'acomiadament per crear més llocs de feina i afavorir els que estan en situació més complicada perquè puguin accedir a un lloc de treball. Obligar a les entitats financeres a moure els diners i facilitar crèdits a les petites i mitjanes empreses perquè pugin accedir a líquid i afrontar els pagaments per tirar endavant els negocis. Reduir despeses innecessàries a la gestió pública i reduir personal públic que suposa una quantitat massa elevada perquè l'administració la pugui afrontar. Disminuir la despesa sanitària i controlar la despesa de la mateixa i destinar-la allà on realment fa falta i no en despeses que sovint son supèrflues.
Més mesures: ser més rigorós en el control de la prestació de l'atur i fomentar la realització de cursos de formació i de perfeccionament a aquelles persones que es troben en aquesta situació. Rebaixar l'IVA per tal que augmenti el consum, afavorir la producció empresarial, situació que repercutiria en l'augment de llocs de feina. Augmentar, no molt, sinó moltíssim, la vigilància dels pagaments que l'administració realitza a consultories i assessories, normalment d'amics, a uns preus massa elevats per informes absolutament inútils que, sovint es queden al calaix. Obligar a l'administració a escurçar els terminis de pagament pels serveis i les obres realitzades. En definitiva: retallar la despesa i, amb el diner públic, política de màxima austeritat. El cas grec és un clar exemple del que succeeix en cas de no fer-ho. Perdonin el desgavell, i començar les frases en infinitiu, diuen que no és molt correcte, però ja veuen de mesures s'en poden prendre i moltes. Només cal coratge polític per afrontar-les. Ja no és temps de dir coses políticament correctes per quedar bé.
