Alfons López Tena, president del Cercle d'Estudis Sobiranistes i ex-membre del Consell General del Poder General, indica que el futur de Catalunya depèn en gran mesura de la voluntat dels catalans.
Senyor López Tena com veu la societat catalana pel que fa a la seva relació amb Espanya? Crec que els partidaris de la independència creixen i així ens ho diuen les estadístiques que disposem actualment. Creu que és possible una consulta similar a la que han pretès fer a Euskadi? L'Estatut preveu una llei de referèndums i consultes i en el cas basc no, per tant, si és possible de fer-la, es tracta d'aconseguir una majoria que la vulgui. Hi ha pel votant independentista un partit a qui votar? Els partits s'estan redefinint vist el fracàs del nou Estatut i el nou finançament que ens situa en una cruïlla decisiva: o independència o un provincialisme i empobriment de Catalunya. Per què creu que la ciutadania que se sap espoliada i menystinguda no reacciona? Poden passar vàries coses: que la gent pensi que davant del no assoliment de certes fites ho deixi estar, cansada de no aconseguir res. També pot ser que amb el creixement de l'independentisme es comenci a treballar per fer realitat la sobirania. La immigració espanyola dels anys 60 i l'actual de procedències diverses viuen diferent el fet català? En la primera, hi ha de tot, com també trobaríem gent catalana de naixement, no immigrant, que se sent espanyola i no desitja la separació. A la segona, les estadístiques ens diuen que hi ha un percentatge més alt d'acceptació del fet català, sobretot en l'immigrant de països de l'est. Però arribat el cas, vostè creu que Espanya acceptaria una hipotètica victòria de la independència a les urnes? I que hi podria fer davant d'un fet democràtic com aquest: afusellar, camps d'extermini? Això no és possible. Espanya, no té el pes que diu tenir i per tant s'ha de creure que no li quedaria altre remei que acceptar una declaració unilateral d'independència. La intervenció armada de l'exèrcit espanyol està descartada i qui es va manifestar a favor d'aquesta línia entre els militars (cas del general Mena) va ser destituït a les 48 hores. La causa va ser un editorial demolidor d'un important diari americà titulat Troglodites, qüestionant la democràcia espanyola. Per altra banda, si recordem altres processos d'independència com Noruega o Islàndia, observarem que la comunitat internacional no s'hi va oposar. Són visibles internacionalment els independentistes catalans? No. Aquesta és la realitat. Després d'una estada de 7 anys a Madrid, veu una revifalla de nacionalisme espanyol, caspós, que es manifesta ostentosament a l'esport i en altres àmbits? No ho veig així. És lògic el que ells fan: defensen els seus interessos com ho fan altres països. El president del govern d'Espanya, Sr.Zapatero, va a entrevistar-se a París amb els caps de Renault i va demanar que la firma incrementés la producció a les factories espanyoles, de Nissan que acomiada al pràcticament el 40% de la seva plantilla a Catalunya ni una paraula. Però està dient que volen un empobriment intencionat de Catalunya? Si. Així de clar. Per què el sector financer i empresarial parla tant poc a Catalunya i poso per exemple el cas de l'aeroport de Barcelona? Catalunya ja no és ningú a Madrid. No hi té cap pes i tot fa pensar que aquest sector del que parlem ha decidit que és preferible tenir-ne poc que no tenir-ne cap. De l'aeroport, fora de declaracions que només són això, declaracions, li he de dir que tot segueix exactament igual: no s'ha fet res, tot ho decideix Madrid. De l'any 2000 al 2007, Catalunya ha perdut molts llocs respecte a Espanya pel que fa a nivell i qualitat de vida i l'espoli fiscal ha augmentat, És un fet no una opinió. Si això ha passat sense crisi econòmica, ja em dirà amb aquesta crisi. Ni la publicació de les famoses balances fiscals ha provocat un canvi d'actitud? Quan van fer públiques les balances fiscals, qui les presentava a Madrid, tot i que eren alterades desfavorablement respecte Catalunya van dir "estos datos nos dicen que el sistema funciona". El que vol dir és que hi ha una voluntat espoliadora i sistematitzada envers el nostre país. S'ha de treballar a dos nivells: des dels partits polític i des d'un nivell d'entitats i associacions per anar guanyant partidaris a favor de la sobirania plena. Perquè finalment només hi ha dos escenaris possibles: o un triomf de la independència i aconseguir un estat propi o una decadència total de Catalunya que ja ha començat i que de fet tots podem percebre pel que fa a les infraestructures o els serveis. Una espècie de tercer món. La democràcia és un valor a la baixa? Per mi no. Qui ho cregui així viu en un món diferent al meu. Li dic perquè Espanya és un país de poca tradició democràtica i particularment en el segle XX amb la dictadura del general Franco, una anormalitat? Els totalitarismes no són una anormalitat fins al 1945. Fins al final de la segona guerra mundial les dictadures i els estats totalitaris eren habituals. Després del conflicte bèl•lic només queden Espanya, Grècia i Portugal com anomalies a l'Europa occidental. Reparar aquesta mancança d'hàbits democràtics en l'Estat espanyol té un cost d'anys? Potser no, però sobtadament no será, això segur. Es necessita un mínim de temps.
